Crec que hi ha bellesa en totes les coses, encara que moltes vegades sigui imperceptible.​

Amb un treball en diferents capes de matèria, busco descobrir textures que puguin evocar emocions latents en l'observador. Encara que els objectes reals semblin estàtics, la percepció que tenim d'ells és sempre diversa, oscil·lant entre la representació i la imaginació. Amb aquest joc d'icones, intento negar una realitat única i obrir les fronteres cap al món conceptual, cap a l'impossible.

​

La meva cerca constant és allò imprevisible, l'inevitable. Em captiva l'absurd, entès com una acceptació del no-sentit de la vida, una mena d'experiència necessària per alliberar-se i viure en harmonia plena.

Siguint el pensament d'Albert Camus, l'absurd és una característica inevitable, definitòria de la condició humana. La resposta que ens dona és una acceptació plena, inflexible i valenta de la idea que la vida no té sentit intrínsec. La meva obra intenta reflectir aquesta acceptació fonamental de l'existència, que ens condueix a tres antídots contra el buit. Com deia Camus a 'El mite de Sísif' (1942): "de l'absurd he obtingut tres conseqüències: la meva rebel·lia, la meva llibertat i la meva passió. Viure rebel·lant-se, viure lliure, viure amb passió; tria qualsevol d'aquestes postures davant de l'existència i és molt possible que res del que facis, experimentis i visquis et sembli mai més absurd."

​